
Ja van dos dies de pràctiques amb la ressaca de les Falles inclosa!
L’alumnat alguns ho porten malament i no han dormit prou, el professorat… beuen molt de café i no perden el somriure.
Però comencem pel principi: el primer encontre amb el tutor del centre, el psicòleg i orientador del centre, afable i proper. Em diu com em veig millor si al despatx o a l’aula? I jo em sé la resposta, al despatx? I mire els tests que estan passant (el K-BIT, el CAS-Naglieri, i qüestionaris ad hoc per als de 4t de l’ESO per indagar en les seues inquietuds de cara a formació superior i consciència de rendiment acadèmic que més tard comentaré), i dic:
—A l’aula. I assenteix i somriu i pregunta que quins nivells m’agradaria treballar. I dic:
—Secundària? I somriu novament i diu que sí, que s’ho imaginava. Jo comence a sobreexplicar-me però ell redirigeix la conversa assentint i preguntant pel tema del TFM i com em veig contribuint durant les pràctiques, parlant de la coherència perquè la busquem entre tots i fem alguna cosa de profit.
Des d’una perspectiva aproximativa parlem que vull treballar a l’aula i que el meu TFM i per tant les pràctiques han de girar al voltant de l’educació emocional en relació amb la gestió d’aula i les metodologies que afavoreixen la regulació emocional de l’alumnat per generar un bon clima d’aula, fomentant el diàleg, més concretament, i tenint en compte les necessitats que estic detectant ja. I David (així li diuen) em diu que cada profe és un món i jo pense, clar. Així que per això em vindrà molt bé estar a l’aula per detectar necessitats d’aquest tipus per un banda i l’altra: de l’alumnat i del professorat. Per analitzar on s’ha trencat el vincle, i com poder afavorir o orientar envers la seua reparació i millora.
Vull fer un DAFO sobre les circumstàncies del centre. De manera global, és menut (1 curs per nivell i màxim 25 alumnes), no tenen gaire casos difícils de manca d’inclusió, ni tampoc molts nouvinguts i tampoc han detectat casos de trastorns d’alimentació, per exemple, i per a les altes capacitats possibles ja estan passant el test. La directora em conta en l’esbarjo que tenen progeama una activitat amb les famílies relacionada amb els contes i el teatre. David, per la seua banda, em demana ajuda per ajustar i adaptar el test de convivència que té el Ministeri d’Educació per poder passar-lo a alumnat, famílies i professorat. (El podeu descarregar ací)
De moment, per començar, observarem, que ja és molt.